Parlament Ciutadà

Pàgina d'inici » PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

Parlament Ciutadà,

un espai de confluència i cooperació

On som? Què tenim?

La banca, les grans corporacions multinacionals i les grans fortunes han vist clar que, per continuar sent competitius, necessiten eliminar l’Estat social del benestar. Han posat en marxa un procés d’aniquilació d’aquest model d’Estat social per substituir-lo per un model de mercat global basat, en darrera instància, per l’acumulació patològica de capital.

Aquesta oligarquia, després de dècades de mercantilitzar tots els aspectes possibles de la vida de les persones, imposa una veritable dictadura financera, col·lapsa l’economia productiva, cosa que provoca l’atur de milions de persones i l’empobriment generalitzat de la població, i la substitueix per una economia especulativa. I això passa mentre l’Estat dedica els recursos públics actuals i els de les generacions futures a pagar un deute il·legítim: el de les entitats financeres.

Les decisions que els polítics adopten per a la pretesa superació d’aquesta crisi econòmica estan evidenciant de forma contundent que l’actual sistema d’organització i representació polítiques no és eficaç i no té legitimitat. Aquestes decisions estan resultant més implacables perquè s’han trobat un terreny abonat: una democràcia segrestada i una ciutadania despolititzada.

Una democràcia segrestada? Sí

Per una majoria de partits que actuen amb un funcionament opac, jeràrquic i antidemocràtic, fonamentat en el clientelisme i la corrupció, en molts casos amb pràctiques continuades de finançament irregular i d’enriquiment il·lícit d’alguns dels seus membres.

Per un sistema parlamentari que no representa ni respon als interessos generals de la ciutadania i que s’ha demostrat ineficaç ja que només convoca a la ciutadania cada cert temps perquè voti unes llistes tancades de persones que proposen uns programes electorals que després incompleixen sistemàticament i amb total impunitat. La ciutadania no disposa d’instruments de participació democràtica i de control i, eventualment, de revocació que ho puguin modular, ni de mecanismes que obliguin els polítics a rendir comptes de la seva activitat.

Per un Parlament que ha deixat de ser un terreny de joc i debat constructiu per convertir-se en un Parlament-futbolí on els polítics, enfilats en broquetes, obeeixen la disciplina del partit al qual pertanyen i es converteixen en transmissors de les decisions de les cúpules, al servei d’entitats externes (lobbys, estructures supranacionals del poder financer), opnis (objectes polítics no identificats), alienes als interessos de la majoria de la ciutadania.

Una ciutadania poc interessada per la vida pública?

La generalització d’una mena d’estat d’excepció, on cada dia es degraden una mica més els serveis socials bàsics, on el nivell d’atur no para de pujar i on s’està provant de desposseir a la població dels seus drets, que provoca la por i la desesperació que paralitzen moltes persones.

La ciutadania, permanentment influïda per uns mitjans de comunicació que fa molt de temps que van apostar per una societat on els valors més importants fossin l’individualisme i l’acumulació de riquesa, s’ha empobrit també intel·lectualment. El pensament crític ha estat bandejat de manera sistemàtica de tots els fòrums possibles, amb la consegüent uniformització de les idees i imposant la convicció que no hi ha alternatives.

Si volem sortir del pou on pretenen abocar-nos i recuperar la convicció en la nostra capacitat d’intervenció en la vida pública, hem de prendre consciència que som els primers responsables del nostre destí col·lectiu.

Cal dir prou! Això ha de canviar de soca-rel!

Cal retornar a la ciutadania el poder de participar i prendre les decisions col·lectives.

Què volem?

Volem recuperar la capacitat d’exercir el dret de la ciutadania a decidir sobre tot allò que afecta qualsevol aspecte de la seva vida: econòmic, polític, social, cultural, educatiu o mediambiental. Volem esdevenir una ciutadania empoderada.

Entenem per empoderament de la ciutadania una experiència col·lectiva d’autoorganització que implica informació i formació, debat i presa de decisions, mitjançant la qual la ciutadania esdevé un conjunt de persones implicades en la comprensió dels problemes que els afecten i en la recerca de solucions que permetin una gestió dels assumptes col·lectius de forma igualitària, democràtica, solidària i sostenible.

És una presa de consciència individual que porta cap a l’acció col·lectiva.

Aquest procés d’empoderament ja s’està manifestant a través de:

  •  L’autoorganització de les persones en entitats o col·lectius d’afinitat temàtica, territorial, laboral, professional, cultural, econòmica, política, etc.
  •  La mobilització ciutadana per la defensa dels drets individuals i col·lectius amb una voluntat constructiva.
  •  La generalització dels debats públics sobre les problemàtiques de la realitat social, política i econòmica, socialitzant les idees i els projectes, i fent d’això un gaudi mutu.
  •  Les experiències autogestionàries per resoldre de manera eficaç i eficient les necessitats de treball, alimentació, habitatge, educació, cultura, etc.
  •  Les accions de desobediència civil que qüestionen les lleis, les normes i els costums injustes i il·legítimes.
  •  Les polítiques i iniciatives legislatives elaborades des de les organitzacions ciutadanes mitjançant sistemes participatius.
  •  La celebració de consultes ciutadanes per decidir les polítiques, els programes i les lleis.

La força social que genera el procés d’empoderament de la ciutadania està obrint nous escenaris de participació democràtica, que nosaltres proposem que conflueixin en el Parlament Ciutadà.

Què és el Parlament Ciutadà?

El Parlament Ciutadà és un subjecte polític on s’articula un sistema de democràcia participativa i directa que canvia les regles del joc de la democràcia representativa:

  •  És un espai de confluència i de reconeixement mutu dels moviments socials d’arreu del territori i de les persones de manera individual.
  •  És un escenari de cooperació que permet visualitzar l’experiència d’una consciència col·lectiva implicada en la vida pública.
  •  És l’expressió i una forma de pressió de la ciutadania autoorganitzada davant els poders polítics a partir de processos de democràcia participativa i directa.
  •  És un instrument d’actuació política de la ciutadania, que així recupera la seva funció legislativa, proposant i revocant lleis mitjançant processos de debat i reflexió, i la celebració de consultes ciutadanes vinculants.

El Parlament Ciutadà procura eines de participació ciutadana sobre els principals temes que ens afecten: governança, energia, medi ambient, sanitat, educació, habitatge, economia, solidaritat, recerca i desenvolupament, etc.

En el Parlament Ciutadà es desenvolupen estratègies col·laboratives entre persones i entre col·lectius. Unes i altres aportem i posem en comú coneixements, eines, experiències i recursos, posant les nostres capacitats a disposició de la ciutadania.

El Parlament Ciutadà ha de permetre optimitzar els recursos i esforços que les persones estem aportant, de manera individual o col·lectiva, en diferents àmbits i territoris.

El Parlament Ciutadà esdevé, així, un instrument per concretar i aconseguir la plena implantació legislativa de les polítiques i els programes d’autogovern que la ciutadania determini en el seu procés d’empoderament. Hi conflueixen els processos de deliberació i mobilització social (informació, formació, debat, reflexió i acció) que es concreten en uns programes d’autogovern que hauran de ser aprovats mitjançant consultes vinculants.

Davant la inexistència d’un marc legal sobre consultes ciutadanes de caràcter vinculant, un dels primers objectius de la Plataforma pel Parlament Ciutadà és promoure una llei de consultes ciutadanes vinculants aprovada pel Parlament de Catalunya.

Àmbit territorial

Aquesta proposta d’empoderament ciutadà, que concretem en la constitució del Parlament Ciutadà, se circumscriu a l’àmbit de Catalunya, però és un model que pot ser aplicat a qualsevol altre àmbit: espanyol, municipal, de barri o europeu.

Com hi arribarem?

Perquè aquest espai de confluència i instrument d’actuació política comenci a caminar, cal:

  •  Cartografiar el territori social per identificar i referenciar a les persones, entitats i col·lectius que desenvolupen una tasca social significativa i descriure el seu grau d’incidència.
  •  Articular un procés de reconeixement mutu entre col·lectius i entitats a través de trobades temàtiques i territorials (jornades de debat, actes informatius, assemblees, accions, etc.) i encontres específics per generar confluències individuals i col·lectives.

I, finalment, convocar una Assemblea Constitutiva del Parlament Ciutadà, que podria tenir lloc dins el primer trimestre de 2014, amb la participació del màxim nombre possible de col·lectius i entitats que aportin:

Programes de mesures sobre el seu àmbit d’actuació: propostes de polítiques a desenvolupar o de lleis a proposar, modificar o revocar.

Accions de desobediència civil o altres actuacions de caràcter transformador.

Propostes de consultes ciutadanes.
Per arribar a aquesta fita, caldria avançar en una sèrie d’eixos:

  1. Difusió del projecte entre el major nombre possible de col·lectius i moviments socials per tot el territori.
  2. Aportacions d’experts i personalitats significades en qualsevol dels àmbits temàtics.
  3. Actuacions d’informació, formació i debat, com ara la celebració de xerrades, jornades, seminaris, tallers, etc., que es portin a terme de manera col·laborativa entre entitats i col·lectius.
  4. Col·laboració en l’organització i la difusió de les iniciatives i accions dels moviments socials.
  5. Celebració de microconsultes d’àmbit local (de barri o de poble) o sectorial per comprovar el grau d’acceptació de les propostes sorgides dels moviments socials i per generar cultura de democràcia participativa.

I dotar-nos d’una plataforma virtual que aculli:

  • Base de dades de moviments socials, d’accés públic, que permetrà conèixer les dades bàsiques de localització, contacte i activitats de cada entitat i col·lectiu, enllaçar al seu lloc web i a documentació relacionada amb el seu àmbit.
  • Recursos d’autoformació: vídeos, cursos en línia per formar-se en qualsevol dels àmbits temàtics que més interessin. Amb diferents nivells d’aprofundiment: de cara a la ciutadania en general però també per als membres actius dels moviments socials, amb vistes a facilitar la concreció de les mesures proposades en els programes d’autogovern ciutadà.
  •  Eines deliberatives per facilitar els processos de presa de decisions col·lectives.
  • Informació sobre la celebració de jornades, seminaris o tallers pràctics organitzats pels col·lectius i moviments socials, amb agenda d’activitats, accions i convocatòries.
  • Biblioteca documental: arxiu de material documental i videogràfic.
  • Espai d’opinió: recull i generació d’articles d’opinió.
  • Documentació i relat: enregistraments, cròniques, avaluacions sistemàtiques i difusió de totes les fases del procés.

3 comentaris

  1. Carles Marc ha dit:

    Crec que el manifest, entre moltes coses parla d’una cosa que per a mi és cabdal, i que és la recuperació del poder de la ciutadania, que en comptes d’allunyar-se de la política, entén que ha de participar més activament.

    Justament, aquest dilluns passat vaig anar al Centre d’estudis Joan Bardina, a que m’expliquessin la introducció a un curs de Globàlium, el sistema de coneixement i interpretació de la realitat d’en Lluis Ma. Xirinacs, i vam acabar parlant també del seu llibre “Tercera via”, escrit a partir de les seves converses amb Agustí Chalaux fa més de 30 anys, però no publicat fins fa un parell d’anys. http://bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm

    D”entre les moltes coses que vaig escoltar, va haver una que anava en la mateixa via que crec que proposa el Parlament Ciutadà: l’articulació del poder ciutadà en un arbre d’assemblees. (Em sorprèn la gran semblança que té aquesta idea amb la del Parlament ciutadà). Segurament, aquesta seria una peça que faria de contrapès als altres poders en un sistema econòmic que fos una vertadera tercera via. Per una altra part la idea de tercera via parteix de la necessitat de construir un sistema alternatiu al què tenim ara mateix, partint de l’arrel del problema: l’excés de poder del sector financer. Agustí Chalaux de molt jove, en la seva relació d’amistat amb el director del Banc de Paribas va descobrir un informe, del què van acabar parlant abastament i que bàsicament concloïa que en realitat, no faltava diners per satisfer les necessitats de la població del món. Però que si es distribuïen bé aquests diners, llavors els banquers tindrien menys poder. Això explicaria moltes actuacions posteriors de la banca.

    Una altra cosa de la que es va parlar és de la moneda anònima, com a causa de les disfuncions del sistema econòmic. Un sistema de moneda electrònica que tingui en compte això seria una via alternativa.

    Aquestes tres qüestions, penso que ajuden a resituar una mica algunes de les peces que ja tenim per explicar on som: una de les coses que més ha influït per portar-nos on som, és el desequilibri de poders, on un sector financer que es va començar a desregular des de la derogació de la Llei Glass-Steagall ha fet i desfet a la seva voluntat sense límits ni responsabilitats, perquè ha aconseguit incloure en la seva trama d’interessos el sector polític, i la ciutadania ha estat absent o no ha tingut prou força per corregir aquest desequilibri i el poder econòmic va estar més implicat en l’especulació financera que no pas en la producció de riquesa. Una ciutadania empoderada i ben articulada ha de reequilibrar un sistema on hagi limits per a tothom, i sigui possible un sistema financer equilibrat que contribueixi a fer que el sistema econòmic sigui productiu i la creació de riquesa sigui possible, on una aliança lleial entre empresaris i treballadors pugui produir-se i on els representants polítics treballin pel bé de tots plegats.

    Per altra part, també apareix en el Parlament la idea de Xarxa, que crec que està en la línia del què sembla desprendre’s del manifest del Parlament Ciutadà. Em sembla veure també les idees de punt de trobada i, alhora, de divulgació de pensament, a mena de plataforma, i crec que és una idea excel·lent en la direcció que pot ajudar a fer el seu propòsit més eficaç i amb vocació de globalitat ben entesa.

    Estic encantat de veure una proposta com aquesta, i m’agradaria saber més per veure de quina manera podria col·laborar per contribuir a l’èxit d’aquest projecte (difusió, construcció de xarxa, etc)

  2. Bon dia. Enhorabona per aquesta iniciativa i vaig des d’aquí el meu desig d’èxit i la meva voluntat de participar d’alguna manera en un moment o altre, en aquest moviment.

    M’agradaria preguntar-vos una cosa: teniu relació amb les idees d’en Xirinacs o el seu llibre “Tercera via”, en allò que es refereix a la piràmide d’assemblees ciutadanes? Teniu relació amb alguna altra entitat o idea que us hagi inspirat, com NOVA Innovació social o el seu “Consens de Barcelona” i la metodologia dels “Cercles de Transició”?

  3. Germà Pelayo ha dit:

    Benvolgudes amigues i amics,

    Us presento la meva contrtibució al debat sobre el model d’Estat per a la futura Catalunya independent que conté sis propostes en un context de democràcia avançada sense polítics professionals:

    – Democràcia directa – Consultes ciutadanes gairebé setmanals (com a Suïssa)
    – Democràcia deliberativa – “Consells Ciutadans” (com els jurats populars) triats per sorteig per deliberar amb més temps sobre projectes més precisos
    – Parlament i Govern triats per sorteig – (com a l’Atenes clàssica) cada 2-3 anys entre llistes de persones independents
    – Subsidiarietat integral – (fer efectiu el govern de baix a dalt) Els consells ciutadans deliberen en base als referèndums, els Diputats només tradueixen en lleis el mandat dels CC i el dels referèndums, el govern només “executa” el mandat de les lleis i no té capacitat de proposar lleis
    – Període constituent – (Com a Islàndia) Elaboració participativa de la constitució catalana
    – Revocació immediata – De tot càrrec imputat en qualsevol cas de corrupció o abús, i suspensió temporal de tot càrrec demandat.

    Podeu llegir el document sencer aquí:

    Podeu debatre i fer circular el document i les propostes com millor us plagui, i fer-m’ho saber, gràcies !

    Germà Pelayo

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: